Jordi i el cavaller
El soroll d'unes passes metàl·liques era cada cop més proper, fins a aturar-se al meu costat.
-Disculpi, -un rostre seriós em mirava sota un casc lluent- és per aquesta banda, que s'arriba a La Cova?
L'home duia armadura complerta, de cap a peus, platejada i llampant. Una mà sostenia una llança i l'altra reposava sobre una beina amb l'espasa corresponent. Per l'esquena li penjava una capa grana i s'endevinava un escut lligat a les espatlles.
M'atacava amb una mirada freda i determinada.
-Sí, és aquesta d'aquí.
Aconsegueixo que els seus ulls girin cap al plafó de l'estació.
-Veu? Just després de la parada d'El Roser.
-Gràcies, molt amable.
Em dirigeix una lleugera reverència i es retira un parell de passes. El metro entra a l'estació. El cavaller té problemes per ficar la llança tan llarga a dins del vagó, així que l'ajudo a entrar-la.
-Permeti'm que l'ajudi.
-Gràcies!
Seiem junts i per poc no treu un ull al modernillo que seu a la filera del davant. No sé quin dels dos té un aspecte més ridícul.
A aquesta hora hi ha poca gent al metro. Observo cert neguit en el cavaller.
-Últimament baixa molt poca gent a La Cova. Des que hi viu aquell drac que tothom s'estima més passar-hi de llarg.
-És cert. De fet és per això que hi vaig...
-Té reunió amb el drac?
-No ben bé... De fet no sap que hi vaig. La meva intenció és rescatar la princesa, sap?
-Ja ho veig... Sembla una feina complicada.
-Sí que ho és, però vaja, amb aquests temps que corren tampoc ens podem queixar, no?
-I tant, sort tenim que ens podem guanyar les garrofes...
-Ja ho pot ben dir, ja. La seva expressió és més relaxada i somriu lleugerament.
-A mi amb prou feines m'arriba per pagar la torre que tinc... Però qui sap, si aquesta feina sortís bé, potser em podria comprar un castell.
-Miri-s'ho bé, que diuen que els pisos encara han de baixar més. Jo comparteixo pis amb dues persones, però la veritat és que estem molt còmodes, en una zona molt tranquil·la.
-Això és el més important.
-I tant. Es fa el silenci durant un parell de parades.
-Jo em baixo en aquesta estació. Ha sigut un plaer. Que tingui sort amb el drac.
-Gràcies, jove -m'ofereix la mà-. Em dic Robert.
-Jordi -accepto la seva mà enguantada-. Molt de gust.
-Molt de gust. Passi-ho bé.
Tal com baixo del vagó agafo el mòbil i començo a escriure un missatge:
“Ei Smaug! Ara matex va kpallà 1 altre kvaller per dsafiarte. No sortis a fer cap recado! Mira q són pesats. Digali a l'Elisenda q avui arribaré tard. Neu sopant vosaltrs, tot i q no crec q tinguis gana! a10”
Algun dia m'hauré d'inventar alguna cosa per acabar amb tot això.